Broken dreams
-Azafata, ¿me pone un whisky?
-Lo siento, señor, vamos a tomar tierra.
-El resto del pasaje que tome lo que quiera. Yo prefiero un whisky.
-Lo siento, señor, vamos a tomar tierra.
-El resto del pasaje que tome lo que quiera. Yo prefiero un whisky.
Konvent.0
El camino del hombre recto está por todos lados rodeado por las injusticias de los egoístas y la tiranía de los hombres malos.
Bendito sea aquel pastor que, en nombre de la caridad y de la buena voluntad, saque a los débiles del Valle de la Oscuridad. Porque es el autentico guardián de su hermano y el descubridor de los niños perdidos.
¡Y os aseguro que vendré a castigar con gran venganza y furiosa cólera a aquéllos que pretendan envenenar y destruir a mis hermanos! ¡Y tú sabrás que mi nombre es Yahvé, cuando caiga mi venganza sobre ti!
Bendito sea aquel pastor que, en nombre de la caridad y de la buena voluntad, saque a los débiles del Valle de la Oscuridad. Porque es el autentico guardián de su hermano y el descubridor de los niños perdidos.
¡Y os aseguro que vendré a castigar con gran venganza y furiosa cólera a aquéllos que pretendan envenenar y destruir a mis hermanos! ¡Y tú sabrás que mi nombre es Yahvé, cuando caiga mi venganza sobre ti!
Ginecólogo rumano
Fa molts d'anys que a la perifèria de la gran ciutat va arribar un rumano. Home simpàtic, de mans delicades, mirada afable i dotació inhumana va obrir un centre d'obstetrícia i ginecologia. Per alguna estranya i inhumana raó les dones hi anaven assíduament i es rumoreja que inclús algun home havia sigut vist a la consulta.
Anys després i seguint les pistes d'una cançó de cantautor (Veure video) varem aconseguir trobar la pista de l'antic centre mèdic del gran i mític ginecólogo rumano.
Anys després i seguint les pistes d'una cançó de cantautor (Veure video) varem aconseguir trobar la pista de l'antic centre mèdic del gran i mític ginecólogo rumano.
Industrial ACME.
Circulàvem a altíssimes velocitats amb les nostres potentíssimes motos de cilindrada inhumana per les llargues carreteres del desert.
En una d'aquestes rectes i mentre obríem gas per arribar a la velocitat de la llum, ens va avançar un ocell de coll llarg i plomatge blau que ni tant sols volava, només corria arran de terra.
Davant l'estupor que ens va generar tal esdeveniment varem decidir de perseguir a la bestiola fins el que va resultar ser el seu amagatall. Una immensa nau industrial propietat de industries ACME i repleta de detalls mecànics fabulosos.
En una d'aquestes rectes i mentre obríem gas per arribar a la velocitat de la llum, ens va avançar un ocell de coll llarg i plomatge blau que ni tant sols volava, només corria arran de terra.
Davant l'estupor que ens va generar tal esdeveniment varem decidir de perseguir a la bestiola fins el que va resultar ser el seu amagatall. Una immensa nau industrial propietat de industries ACME i repleta de detalls mecànics fabulosos.
El resplandor
Caminant per l'alta muntanya ens va agafar una terrible tempesta. Varem seguir unes indicacions cap a Overlook. A l'arribar ens va atendre en Jack Torrance, un paio alegre i divertit. Jugàvem a cartes i tocàvem el piano amb l'esposa d'en Jack la Wendy, mentre fèiem jugar el seu fill en Danny amb un tricicle que tenia.
El temps va millorar i varem poder prosseguir el nostre camí.
Que en deu ser de la Wendy, en Danny i en Jack?
EL consultori del Dr.A.
En 1972,
cuatro de los mejores hombres del ejército americano que formaban un
comando, fueron encarcelados por un delito que no habían cometido. No tardaron en fugarse de la prisión en la que se
encontraban recluidos. Hoy, todavía buscados por el Gobierno,
sobreviven como soldados de fortuna. Si usted tiene algún problema y si
se los encuentra, quizá pueda contratarlos... Ellos son: EL EQUIPO A.
I qui era el metge de l'equipo A? El Dr. A ! Avui entrem a la consulta del mític metge de l'equipo A.
I qui era el metge de l'equipo A? El Dr. A ! Avui entrem a la consulta del mític metge de l'equipo A.
Les caixes d'en Jean Paul
Tots coneixem en Jean Paul, sí, el que desgrava. En Jean Paul cada dia rep caixes i juga a un joc, "a l'obrir caixes d'avui". A vegades algunes de les caixes són per l'Angelines, a vegades són pel senyor Canyelles. Aquí us deixo les caixes que varem trobar en un dels indrets abandonats i que vosaltres mateixos podeu obrir simplement posant-hi el mouse a sobre.
A obrir caixes !!!
A obrir caixes !!!
El cinema X
En un raconet d'una gran ciutat existia un cinema, era un cinema força especial, era un cinema X. Freqüentat per "vagos y maleantes" no va tardar a convertir-se en un indret de concurrència habitual del gafapastisme del moment.
La gent accedia d'amagat des del carreró a les mítiques sessions continues de les tardes en les que es podia gaudir de llargues pel·lícules de temàtica X on sempre acabaven casant-se al final (tal i com manaven les lleis de l'època).
La casa de l'amo Harmand
Temps era temps que a les profunditats de la Catalunya més profunda vivia un jefe, un autèntic amo, l'amo Harmand. Era un paio tranquil que disfrutava d'una vida plena de luxes i orgies sexuals en aquesta magnífica torre senyorial.
Un dia mentre corria pel pati intentant encigalar a la seva criada preferida, va relliscar i es va torssar el tormell. Aquesta és la llengenda de l'amo Harmand
Un dia mentre corria pel pati intentant encigalar a la seva criada preferida, va relliscar i es va torssar el tormell. Aquesta és la llengenda de l'amo Harmand
El teatre de roba.
Els últims espectadors surten de la sala. El vell i cansat conserge tanca les llums. Surt i mentre passa la clau al pany, pensa que no hi ha cap altre funció en cartell. Ni n'hi haurà.
Tanca la porta, i la pols comença a entrar per les fisures, l'olor a tancat comença a creixer i un altre teatre comença a morir. Passen els anys, el vent obre les finestres ...
Tanca la porta, i la pols comença a entrar per les fisures, l'olor a tancat comença a creixer i un altre teatre comença a morir. Passen els anys, el vent obre les finestres ...
Big nau B359
Les turbines del riu, l'industria tèxtil, el taller del lampista, les cases del contramestres, avui sortim per recorrer totes aquestes estances. Una de les poques industries que queden senceres a les conques dels nostres rius.
Sant Jordi i el dimoni
Ens explica la llegenda que aquesta església fou abandonada pels fidels després de que hi aparegués bestiar mort a dins provinent de robatoris a cases dels mateixos fidels. Els pagesos ho varen atribuir a la mà de Satanàs. El capellà tancava als vespres l'església amb forrellats, cadenes, taulons i portes. Al matí potser una gallina, potser un capó, potser un conill, apareixia obert en canal al mig de l'església.
Los Tejadillos
Fa temps que en aquesta casa senyorial vivia el gran marquès de Leguineche. Avui els anys s'han acumulat sobre seu, les parets han caigut davant del fred, deixant-nos un forat pel que poder accedir.Entrem i ens pasejem per les entranyes d'aquesta meravella, mirem i naveguem pels seus recons, ens sorprenen les visions surealistes de gent als passadissos amb paraigües vermells, dones passejant gosos que són revistes d'època. L'esperit del boig de Leguineche ens ha posseit. Mai varem trobar la col·lecció privada del marquès.
Cluedo
Caminem pel sender entre riures i corredisses. Els ulls entrenats veuen unes finestres obertes, massa obertes per aquest fred. Ens atensem. Desabitada certament. Entrem. Sencera certament. Avui em tingut sort!
Més tard ens explicaran la historia, una familia benestant. Una mort d'infant sobtada. Sorolls i plors a la nit. Massa presió per suportar-la. Marxaren i així la deixaren.
Més tard ens explicaran la historia, una familia benestant. Una mort d'infant sobtada. Sorolls i plors a la nit. Massa presió per suportar-la. Marxaren i així la deixaren.
La torre del comte.
Explica la historia que en aquesta torre hi vivia el comte de la zona. Alimentada per una gran industria d'extracció, la família vivia a cos de rei en un indret privilegiat. Com que el cicle de l'estupidesa humana és etern, aquest no n'és l'excepció. Els recursos naturals es van esgotar, les fàbriques es van buidar de treballadors i el comte no va poder mantenir la seva torre. Actualment està en procés de restauració i la coberta superior ja està reformada.
El poble de ningú
Les sensacions sen's acomulen a l'entrar als indrets abandonats, una casa, un palauet ... imagineu entrar en una zona 0, imagineu accedir a un poble sencer que un mal dia va desapareixer. Motxila a l'esquena, camara a la mà, inspirem fort i saltem la tanca, no ens han vist els guardes. Ni una ànima, decenes de casa buides, decenes de families, d'histories deixades enrrera. Sensacions diurnes de "Yo soy leyenda".
Cocaina's parfum.
Si patiu del cor aquest lloc no és per vosaltres. Atacat pel vent constant les finestres repiquen i les portes es tanquen en el moment més inoportú. Els indicis d'altres vides ens segueixen a cada pas. Penetrem amb l'infatigable Gal i el curiós Ònix a dins d'aquest complex de pisos.
Mrs. Mudget's secret.
Caminant per ultramar, endinsat dins d'un bosc remot, us explicaré com vaig trobar un indret molt especial on algú em va explicar un secret. El secret de Mrs. Mudget.
Veniu?
Veniu?
Llaminadures.
Aquí teniu l'última desena de llaminadures que hem trobat, són indrets que tot i tenir el seu encant, no són prou grans com per poder fer-ne un reportatge complert. Esperem que les gaudiu tant com nosaltres.
La Granja del Bosc
Diuen que som el que mengem, diuen que el menjar es una necessitat bàsica, diuen que, diuen, diuen,... Perquè hi ha una granja com aquesta al Bellixaruc?
Amagada entre les muntanyes, una preciosa granja amb la seva fantàstica casa al costat ens esperen per demanar-nos si algú d'entre nosaltres entén pq estan aquí.
Veniu amb nosaltres?
Amagada entre les muntanyes, una preciosa granja amb la seva fantàstica casa al costat ens esperen per demanar-nos si algú d'entre nosaltres entén pq estan aquí.
Veniu amb nosaltres?
Exposició fotogràfica
Aquest dissabte 14/07/2012 inaugurem a Caldes de Montbui la nostra primera exposició fotogràfica de Bell i Xaruc.
Esteu tots convidats tant a d'inauguració com a visitar la mostra durant les dues setmanes que estarà exposada.
Ubicació:
https://www.facebook.com/pages/El-Centre-Ateneu-Democr%C3%A0tic-i-Progressista/174067466015207
Us hi esperem a tots!
Esteu tots convidats tant a d'inauguració com a visitar la mostra durant les dues setmanes que estarà exposada.
Ubicació:
https://www.facebook.com/pages/El-Centre-Ateneu-Democr%C3%A0tic-i-Progressista/174067466015207
Us hi esperem a tots!
Ca l'home del sac.
Venjança. De petit em visitava un home dolent que em robava la son. Ara de gran he decidit seguir-lo fins al seu cau. Avui sóc jo qui entra a casa seva sense trucar ...
Ens endinsem a casa de l'home del sac, un indret tancat i prohibit als nens.
Ens endinsem a casa de l'home del sac, un indret tancat i prohibit als nens.
La casa dels ploms.
Amaga, tancada, inaccessible. Al mig del no rés la casa dels ploms ens espera amb una escletxa oberta per deixar-nos veure el que ens ha guardat durant tants d'anys. Encara hi han els papers de la darrera família, els joguets dels nens, els plats a la cuina ... Els papers es desenganxen de les parets, la pols ho cobreix tot, l'aire dens ens inunda per dins. Benvinguts.
Masia muntanyenca
Un altre exemple de com es vivia abans dels ordinadors i els telèfons mòbils, aquí hi vam trobar un comptador de llum al qual se li havia realitzat l'última inspecció el 07-05-1931.
Palau del Cel
Un magnífic edifici de principis del segle XIX que veu passar els últims dies de la seva llarga vida, els seu estat és realment precari, no obstant dins encara amaga bona part de la seva bellesa original. Propietat d'una família benestant que es guanyava la vida en el sector tèxtil tan fructífer en aquells temps, ha tingut diversos usos durant la seva existència, entre ells un hospital de campanya durant la guerra civil.
Elèctrica
Un indret abandonat mes, formigó ennegrit, metalls rovellats i zones ruïnoses ens diuen que ja fa temps que aquesta central va deixar de donar llum i escalfor a les cases del voltant.
Castell de Bran a Catalunya (Törcsvári kastély)
El Castell de Bran és més conegut pel nom del Castell del compte Dràcula de la novel·la d'en Bram Stoker, el castell de la novel·la és a prop de Barsov a la frontera entre Transilvània i Valàquia on explica la llegenda que hi va viure Blad L'empalador; es clar que aquest no és l'original, però si seguim un petit corriol entre balç i bàratres arribem a un petit turó amb molt bones vistes de la regió, on algun terratinent devia comptar diners i fer treballar al servei, i qui sap, put ser encara hi descansa de dies per sortir a menjar de nit, nosaltres hi vam trobar el que podria ser un indici...
El vaixell de l'òxid.
31 d'Octubre de 1981, per la radio de capitania sona la veu del capità del Temple Hall, procedent de Costa de Marfil i en direcció al mar Egeu, es dirigeix a la costa amb problemes greus. Massa greus com per poder continuar, als pocs dies aquest vaixell construït el 1954 es quedaria allà per sempre, transformant-se en el vaixell de l'òxid.
L'hostal del fred.
En plena ruta de contrabandistes, l'hostal del fred s'aixeca on el fred comença. Visible i impassible, ens espera obert de bat a bat, sense por a ensenyar-nos el seu interior. Trobem a dins diaris del 88, això ens dona una idea de l'època per la que va ser abandonat. Abans era un restaurant, hostal i ara és un esquelet que espera veure com passa el temps.
El teatre mut.
El lloc el va aixecar el poble pel poble, reprimit durant el franquisme va ser entregat a l'església. Va tornar a control civil amb l'entrada de la democràcia, i com un rebel que no escolta, com ànima que porta el dimoni ha decidit despertar quan tothom decideix dormir degut a la crisis.
Full please
No podem deixar-nos les aficions a casa, no podem nomes pel fet de sortir del nostre entorn deixar de sentir. Creuant els U.S.A. en un racó d'una carretera secundaria em va semblar veure una benzinera, "Serà un moment nomes" ...
Escola abandonada
Un lloc verdaderament intrigant i abandonat, uns grans jardins que guarden el que fa molts anys va ser una escola plena de vida avui abandonada i deixada de la mà d'aquells que no respecten res, una llàstima ja que devia haver estat un lloc magnífic, però res mes lluny de la realitat, un reflex de la societat d'avui en dia, com va dir Mahatma Gandhi "Civilització occidental? bé... seria una excel·lent idea"
Can Marc
Antigament una digne i sòlid habitatge on el pagès podria viure a raser del clima, al costat del camp i sense el rebombori de la ciutat cada dia més omnipresent.
Ca l'Artiga petita
Un altre masia oblidada. Amagada prop de la font que porta el seu nom, ha vist passar el temps i els anys. Menjada per la vegetació es manté dreta mentre somia amb temps millors.
Can Roses
Fins hi tot la casa més gran, més rica i amb les muralles més altes acaben sucumbint al pas del temps. Tan propera, tan majestuosa, tan coneguda, l'hem viscut de dia, de nit, forma part de les nostres memòries d'infants.